Vés al contingut

311 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre311 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià311 aC (cccxi aC)
Islàmic961 aH – 960 aH
Xinès2386 – 2387
Hebreu3450 – 3451
Calendaris hindús-255 – -254 (Vikram Samvat)
2791 – 2792 (Kali Yuga)
Persa932 BP – 931 BP
Armeni-
Rúnic-60
Ab urbe condita443
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
314 aC 313 aC 312 aC - 311 aC - 310 aC 309 aC 308 aC

El 311 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Bubulc i Bàrbula (o també any 443 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «311 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia. Els Diàdocs

[modifica]

Sicília

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]
  • Aquest any són elegits cònsols Gai Juni Bubulc Brut i Quint Emili Bàrbula.[6]
  • Bubulc Brut marxa cap al Sàmnium. Clúvia, on els romans hi tenien una guarnició i havia rebutjat els atacs samnites, s'ha de rendir. Els soldats romans són fets presoners, fuetejats i executats. L'endemà Bubulc Brut es presenta a Clúvia i l'assalta, i mata a tots els mascles samnites. Va cap a Bovianum, capital dels pentris, i autoritza a l'exèrcit el saqueig. Saquegen la ciutat i aconsegueixen un botí extraordinari, però els habitants van salvar la vida. Bubulc Brut persegueix els fugitius que l'ataquen per sorpresa, però els romans es refan, i derroten els samnites al que causen unes vint mil baixes. A conseqüència d'aquesta victòria, va obtenir l'honor d'un triomf.[7][8]
  • Bàrbula té l'encàrrec de marxar contra Etrúria, i totes les ciutats, excepte Arretium, es van aixecar contra Roma. A Sutrium, aliada amb roma, Bàrbula fa retrocedir l'exèrcit etrusc. Els etruscs es retiren al capvespre i sembla que les seves baixes devien ser importants. Titus Livi diu que la batalla va concloure indecisa, i els Fasti la consideren una victòria romana.[9][10]
  • Marc Deci, tribú de la plebs, fa aprovar per plebiscit la llei Decia de duumviris navalibus i es crea la figura dels duumviri navales encarregats d'equipar la flota romana.[11]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 18
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 105
  4. De Witt, Norman W. Epicurus and His Philosophy. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1954, p. 11. 
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 107
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 30-31
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 3
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 32
  10. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 3, 2
  11. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 1